“La supressió de la distància física entre l’histrió i els espectadors engendra sempre cert embaràs, baldament l’espectacle hagi estat d’allò més divertit”.
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 99).
Entre l’actor i el públic
Setembre 1, 2009 per LluísL’expressió de la bellesa
Setembre 1, 2009 per Lluís“Era més bell del que hom pugui expressar amb mots, i l’Aschenbach es planyia amb dolor, com tantes altres vegades, del fet que la paraula només fos capaç de celebrar la bellesa sensible, però no d’expressar-la”.
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 84).
L’estimador i l’estimat
Setembre 1, 2009 per Lluís“I després l’audaç seductor expressà la cosa més subtil: ‘Qui estima és més diví que l’estimat, puix que en aquell habita el déu, que en l’altre no’. Aquest és potser el pensament més delicat i més irònic que mai s’hagi concebut; d’ell neixen tota la malícia i la més secreta voluptat del desig.”
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 75).
Una faç divina, un cos perfecte
Setembre 1, 2009 per Lluís“Li parlava de l’esgarrifança ardent que experimenta l’home sensible quan els seus ulls perceben un símbol de la bellesa eterna; li parlava de la cobejança dels profans i dels dolents, que no poden pensar en la bellesa encara que en vegin la imatge i no són capaços de respectar-la; li parlà de la santa temença que s’empara de l’home noble quan se li apareix una faç divina, un cos perfecte, i de com tot ell tremola i es trasbalsa, tot just gosa alçar els ulls, venera aquell que té bellesa i fins i tot se li oferiria en sacrifici com a una deïtat si no hagués de témer de passar per foll.”
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 75).
L’home solitari
Setembre 1, 2009 per Lluís“Les observacions i els acudits de l’home solitari i silent són més confusos i alhora més colpidors que els de l’home sociable, i els seus pensaments, més greus, més extravagants, acompanyats sempre d’un deix de tristesa. Imatges i sensacions que serien fàcils de foragitar amb un somriure, un bescanvi d’impressions, l’afecten ultra mesura, l’endinsen en el silenci, esdevenen experiències, aventures, sentiments transcendentals. La solitud assaona, és cert, tot el que és original, el que és agosaradament i paradoxalment bell, el que és poesia. Però fa madurar també allò que és absurd, desproporcionat, capgirat i il·lícit.”
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 41).
Connectar amb el públic
Setembre 1, 2009 per Lluís“Per tal que una creació important de l’esperit pugui tenir un efecte immediat i profund sobre el públic, cal que hi hagi un parentiu secret, fins i tot una identitat, entre el destí personal de l’autor i el destí comú i anònim dels seus contemporanis. (…) El veritable motiu [de l’entusiasme dels homes per una obra d’art] és un sentiment imponderable, és la simpatia.”
Thomas Mann. Mort a Venècia. Barcelona: Proa, 2005 (pàg. 19).
Els límits
Setembre 1, 2009 per Lluís“El bufón hizo siempre apología del encargo, contraponiéndolo a la desorientación y al pánico que provoca la mitificada libertad total del artista. Argumentaba que las mejores obras de arte de la humanidad fueron encargos muy precisos, condicionados a unas limitaciones tan estrictas que serían consideradas intolerables por nuestros genios actuales. ‘El arte está hecho de limitaciones’, decía, recordando a Goethe.”
Albert Boadella. Memòries d’un bufó. Barcelona: Espasa Calpe, 2001 (pàg. 346).
Els valents
Maig 22, 2009 per Lluís“El buen Antonio Machado, a punto de caer Barcelona, cuando ya era inminente la derrota en la Guerra Civil, escribió lo siguiente: ‘Se ignora que el valor es virtud de los inermes, de los pacíficos -nunca de los matones-, y que a última hora las guerras las ganan siempre los hombre de paz, nunca los jaleadores de la guerra. Sólo es valiente quien puede permitirse el lujo de la animalidad que se llama amor al prójimo, y es lo específicamente humano’”.
Héctor Abad Faciolince. El olvido que seremos. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 254.
Ser un bon pare però molt mala mare
Maig 22, 2009 per Lluís“Él mismo reconocía ese defecto suyo y muchas veces dijo: ‘Soy muy buen padre, pero muy mala madre’, lo cual quería decir que era bueno para fecundar, para poner la semilla de una buena idea, pero malo para la paciencia de la gestación y de la crianza.”
Héctor Abad Faciolince. El olvido que seremos. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 220.
El viatge, no el destí
Maig 22, 2009 per Lluís“Para distinguirnos de los demás animales, para justificar nuestro paso por la tierra, hay que ambicionar metas superiores al solo goce de la vida. La fijación de metas distingue a unos hombres de otros. Y aquí lo más importante no es alcanzar dichas metas, sino luchar por ellas.”
Héctor Abad Faciolince. El olvido que seremos. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 218.
